dimecres, 11 de maig de 2016

El que no s’ha de tirar al vàter


Un petit gest aparentment inofensiu, com és tirar una tovalloleta humida o un bastonet d’orelles pel vàter, s’ha tornat un problema ambiental important al que no hem d'aclucar els ulls.

Hi ha problemes dels quals podem culpar l’administració, les multinacionals o els països menys desenvolupats... però en aquest cas la culpa és dels ciutadans. En el cas de l’educació, és especialment important el paper de les escoles d’infantil on s’utilitzen tovalloletes humides i bolquers, a les quals demanam que posin atenció a aquesta informació.

El vàter no és una paperera. Segur que heu sentit o llegit aquesta frase. L’únic que s’ha de tirar dins l’excusat és el que surt del cos i el paper higiènic. Tovalloletes humides, bolquers, compreses, tampons i aplicadors, preservatius, blísters de medicaments, discos de desmaquillar, bastonets d’orelles, maquinetes d’afaitar, fil dental, restes de menjar, xiclets, llosques... Tot això no s’hi pot tirar, sinó que ha d’anar a la bossa del fems i a les instal·lacions de tractament de residus adequades. A uns ens semblarà una cosa lògica, però es veu que per a uns altres no ho és tant, vista la quantitat diària que arriba a les depuradores i a la vorera de la mar (procedent de vaixells i de les mateixes depuradores).


Estam davant un problema ambiental relativament nou, perquè molts d’aquests productes s'han generalitzat fa pocs anys. En el cas de les tovalloletes, els fabricants han trobat un negoci emergent i l’estan explotant al màxim: als 43 milions de paquets per a bebès venuts a Espanya al 2014, s’han de sumar les tovalloletes desmaquilladores, per a la higiene íntima, per netejar les ulleres, per netejar vidres i mobles, per als nins que aprenen a anar sols al vàter, per desinfectar el WC...

Maldament a l'envàs s'indiqui que es poden tirar al WC, no s'ha de fer mai.
 
El que passa amb aquests residus és que no es dissolen en l’aigua, com fan el paper higiènic o els excrements, o almanco no es desfan suficientment ràpid. Malgrat un objecte estigui fabricat amb material biodegradable, com pot ser una tovalloleta humida o un tampó, fets de cotó o cel·lulosa, pot tardar mesos a degradar-se. Mentrestant, generen problemes a tres nivells:
  • Embussos a les canonades, tant dels nostres edificis com al clavegueram, provocant desbordaments d’aigües fecals a llars i carrers.
  • Sobrecàrrega i costoses avaries a les depuradores.
  • Contaminació marina, perquè les depuradores, quan tenen una avaria o no donen a l’abast, aboquen l’aigua residual que va a parar a la mar, a més dels vaixells que no fan una correcta gestió dels residus.
Per tant, estam parlant per una banda de problemes ambientals i paisatgístics, per acumulació de fems a la costa, i de problemes sanitaris i econòmics. Per exemple en el cas del País Basc, s’estima que al 2015 es varen llençar al vàter 2.400 tones de tovalloletes humides que costaren un milió d’euros en reparacions. A Nova York, en els cinc darrers anys les tovalloletes humides han causat unes despeses de sanejament innecessàries de 18 milions de dòlars!

A més, les restes de cuina (menjar, olis, xiclets), els medicaments caducats, productes químics diversos... a més de dificultar la depuració de l’aigua, contaminen l’ambient i provoquen males olors i plagues a les clavegueres.

A tot això hem d’afegir el consum innecessari d’aigua de cada vegada que buidam la cisterna per desfer-nos de residus.

Què podem fer per posar-hi remei? La solució és ben evident:
  • En primer lloc, evitar les tovalloletes humides al màxim i cercar alternatives. El paper higiènic, els draps de tela, l’aigua i el sabó són més ecològics, econòmics i higiènics i amb menys productes químics innecessaris.
  • Si usam tovalloletes humides (per a la higiene d’infants petits a les escoles, o de qualsevol altre tipus), mai les tirarem per l’inodor, malgrat el fabricant ens asseguri que ho podem fer.
  • Sempre hi ha d'haver un poal de fems al bany (amb tapadora i bossa) per tirar-hi tots els residus de bany, per evitar l’excusa de la peresa i que algú acabi emprant el vàter de paperera.


Recorda sempre que el vàter no és un poal de fems, i el que hi llençam inadequadament no desapareix, sinó que acabarà provocant problemes a un altre lloc.


Més informació:

- Vídeo de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) que explica el motiu perquè és negatiu llençar tovalloletes al WC, i la diferència de biodegradabilitat d’aquestes amb el paper higiènic.




- Campanya de l’Agencia Vasca del Agua “No alimentes al monstruo”  






- Entrada al Blog Hogares Verdes, seguida dels punts de vista dels lectors en uns comentaris ben interessants.

- Por los agujeros de casa, material elaborat per la Fundación Ecología y Desarrollo, en el marc del projecte “Zaragoza, ciudad ahorradora de agua”. Inclou una Guia práctica para reducir los vertidos domésticos y mejorar su calidad, i material didàctic per a l’alumne (6è de primària i ESO) i guia del professorat.

- Imatges dels embussos provocats a la xarxa de sanejament de Huelva al blog i-Ambiente.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!