dilluns, 18 d’abril del 2016

La Biodiversitat Ignorada: les ortigues

Encetam un apartat nou al bloc, relacionat amb l’hort escolar, que anomenarem La Biodiversitat Ignorada. Tractarem sobre aquelles espècies que són ben comuns al nostre camp, però que sovint ens passen desapercebudes. Començarem amb una planta espontània ben comuna: l'ortiga.

Identificació


Són quatre les espècies d'ortigues que podem trobar a horts, herbassars, voreres de camins i llocs remoguts: l'ortiga petita (Urtica urens), l'ortiga de bolletes (U. pilulifera), l'ortiga major (U. dioica) i l'ortiga (U. membranacea). Es diferencien per la mida de la planta i per la disposició de les flors, però per la resta tenen unes característiques i propietats molt semblants.

Urtica urens
Urtica membranacea

Les ortigues són herbes erectes de color verd intens. Excepte l'ortiga major, que és perenne, la resta són herbes anuals. Tenen fulles simples, de forma ovada o de cor i amb el marge dentat, amb estípules a la base i generalment oposades, de dues en dues. Les tiges són anguloses, de color verd o vermell obscur. Les flors són poc vistoses, petites i verdoses, agrupades en inflorescències de diferent forma segons l'espècie, i que depenen del vent per a la pol·linització. També es reprodueixen vegetativament, gràcies als rizomes.

La característica que fa inconfusibles les ortigues són els pèls urticants. Les fulles, les tiges i les inflorescències estan recobertes de pèls rígids plens d'un líquid urticant a pressió, amb una part més feble que es romp per contacte, de forma que el pèl punxa la pell com una xeringa.

A l’hort


És molt habitual que hi hagi ortigues a l'hort, per això convé emprar guants per no picar-nos. Normalment les picades d'ortiga són molestes, però es poden suportar. S'aconsella no fregar-nos la pell per evitar que s'escampin les substàncies irritants (histamina, àcid fòrmic i altres) i que empitjori la irritació, i rentar-nos amb aigua freda i sabó. Aplicar fred a la zona afectada pot alleujar la coïssor. Existeixen fàrmacs i remeis naturals per a picades d'ortiga, però no solen ser necessaris excepte en casos greus o d'al·lèrgies.

Les ortigues són indicadores de terrenys fèrtils i rics en matèria orgànica. Per la seva banda, l'ortiga major indica presència de nitrats i humitat, com solen ser els corrals amb animals.

En agricultura ecològica s'aprofiten les ortigues per elaborar un fermentat, anomenat purí o emprivada d'ortiga, que té nombrosos beneficis. El purí d'ortigues és útil per estimular la microflora del sòl, per augmentar la disponibilitat de nutrients i per combatre determinades plagues.

Les ortigues a l'hort també tenen altres aplicacions. S'empren en fresc com a adob d'alliberació lenta, principalment amb la sembra de tomatigueres. D'altres donen ortigues a les gallines, mesclades amb el segó, per estimular la producció d'ous.

Salut


A pesar del seu efecte urticant i que hi ha gent al·lèrgica al seu pol·len, l'ortiga és una planta medicinal, amb moltíssimes aplicacions.

Les podem collir i assecar nosaltres mateixos al final de la primavera, però també es pot comprar ortiga seca per a infusió (com a ortiga verda, l'ortiga blanca és una altra planta). És usada principalment com a tractament depuratiu o diürètic, i per tractar l'anèmia gràcies al seu contingut alt de ferro. També té propietats antihemorràgiques, digestives, contra la caiguda del cabell... la llista no acabaria mai!



Curiosament també s'utilitza en fresc sobre la pell, ja que es creu que la seva picada té un efecte beneficiós sobre els dolors reumàtics.

Les ortigues són comestibles, ja que l'efecte urticant desapareix quan la planta s'asseca o es cou. Les fulles tendres de l'ortiga són apreciades com a verdura i es poden incloure a bullits, sopes i truites. Tenen un sabor suau i són riques en ferro.

Altres usos i curiositats


Les ortigues, entre d'altres plantes, s'utilitzen industrialment per obtenir clorofil·la, que s'usa com a additiu alimentari (E140) per donar color verd a refrescs, caramels, xiclets o pastes de dents, per exemple.

Popularment es diu que les ortigues no piquen si mentre es toquen es manté la respiració o es recita una oració.

La paraula urticària deriva del mot llatí urtica, que vol dir ortiga. S'empra per definir la inflamació de la pell acompanyada de vermellor o grans vermells i coïssor, sigui provocada per una ortiga o un altre agent.

Per saber-ne més:


Sobre la preparació i els usos del purí d'ortigues:

- Vídeo de Miracebo:


Proposta d’activitat de ciències per a 5è i 6è de primària de la ZER Les Vinyes (zona escolar rural de Tarragona) “Fabriquem un herbicida-fertilitzant natural”, fitxa de l’alumne i fitxa del mestre.

Receptes de cuina amb ortigues de Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies!