Les abelles amigues

Un informe recent de l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, pertanyent a les Nacions Unides) alerta sobre les amenaces que estan patint els animals pol·linitzadors.

Els pol·linitzadors com les abelles, borinots, papallones, escarabats, etc. van de flor en flor a la recerca de menjar, i mentrestant permeten que les flors es fecundin i es formin els fruits. Aquests animalons estan disminuint de forma alarmant per tot el món, un desastre natural que afecta tot l’ecosistema, des de les plantes que els necessiten per completar la reproducció, als animals que s’alimenten del propi insecte o del fruit que es forma. Però l’alarma més gran apareix quan l’alimentació humana es veu amenaçada perquè devers ¾ parts de les fruites i verdures necessiten els pol·linitzadors per formar-se correctament. 

Es parla també de la gran minva de les abelles mel·líferes, i per tant de la producció de mel, tot i que aquesta és només una de les moltes espècies que estan en regressió.

Les causes d’aquesta disminució es poden resumir en:

• Ús de pesticides.
• Pèrdua de diversitat de flors i d’hàbitats (construccions, monocultius...)
• Espècies introduïdes que els transmeten malalties, o bé que se les mengen (vegeu la informació sobre la vespa asiàtica a la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears).
• Escalfament global i modificació de l’època de floració i espècies presents.

Per entendre millor el problema, recomanam el següent vídeo del CSIC titulat ¿Qué les pasa a las abejas?. És senzill, clar i alhora rigorós. (3’40”).  

Què podem fer?

En primer lloc, com a consumidors de fruites i verdures, podem fomentar un model agrícola que no perjudiqui les abelles i pol·linitzadors, és a dir, que no utilitzi pesticides perjudicials per a les abelles, com és l’agricultura ecològica.

Si tenim plantes cultivades, com sabem si podem aplicar-li un producte fitosanitari sense afectar les abelles? L’etiqueta dels productes químics ha d’incloure un pictograma quan aquesta substància és perjudicial per al medi ambient, però aquest perjudici es refereix al medi aquàtic i a la capa d’ozó. No hi ha cap pictograma ni menció obligatòria que es refereixi als efectes d’un producte sobre els pol·linitzadors. Hi ha substàncies que ja estan reconegudes com a nocives per als pol·linitzadors i prohibides a la Unió Europea, i altres es revisaran al 2017. Però a més, segons Greenpeace a Espanya hi ha autoritzats més de 300 productes perillosos per a les abelles, i estan recollint signatures per demanar-ne la prohibició.

Llavors, el més segur és no emprar pesticides de cap tipus, o només els permesos en agricultura ecològica (la llista es troba a l’annex II del Reglament CE 889/2008).

Si tenim un hort, podem atreure els pol·linitzadors:

• Deixem plantes silvestres i fullaca als voltants de l’hort, on es puguin alimentar i refugiar.
• Sembrem plantes que floreixin a les diferents estacions de l’any. Com més divers sigui l’hort, millor.
• Tenguem un lloc amb aigua on puguin beure i posar-s’hi fàcilment (però renovem l’aigua setmanalment a fi que no s’hi criïn moscards).



Exemple de refugi per a insectes.

• Elaborem refugis per a insectes: una fusta amb foradets, una pila de tubs o canyes, etc.

Por a les abelles

Molts nins i nines (i també gent gran) tenen por als animalons voladors, i més si aquests poden picar. Aquesta por sol estar associada a una falta de coneixement.

Alguns consells per ajudar superar o minvar la por a les abelles i altres insectes:

• Donem-los a conèixer: com són d’importants els insectes, el seu paper en la pol·linització o en la fabricació de la mel. Expliquem com són, què mengen, com es mouen, on viuen. Als més petits els podem contar contes protagonitzats per un insecte. Podem mirar fotografies reals d'insectes, o capturar-ne algun en un pot per observar-lo i després alliberar-lo.
• Insistim que les abelles i vespes no ens volen fer mal, i només ens picaran si se senten amenaçades. És interessant saber diferenciar les abelles de les vespes o bereiols (tot i que és difícil quan estan volant i a més hi ha moltes espècies diferents): mentre les vespes són més agressives i poden picar repetides vegades, les abelles només ho fan en cas extrem i moren un cop han picat. 
• Si un infant té molta por als insectes quan sortim a l’hort o al camp, li podem donar un esprai amb aigua perquè espanti els animalons que se li acostin.
• Evitem reaccions brusques davant una abella o vespa, ja que si feim manotades pot creure que l’estam atacant. És millor allunyar-nos-en tranquil·lament, o si se’ns acosta, evitar que se’ns posi al damunt amb moviments suaus.
• Si entra una abella o vespa dins la casa, obrirem les finestres i amb algun objecte intentarem dirigir-la cap a fora. Si entra dins un cotxe, ens aturarem i obrirem portes i finestres fins que surti. Si intentam matar-la, es defensarà i la picada és més probable.
• Si trobam un vesper o una caera/casera al camp, ens allunyarem ràpidament. Mai intentarem destruir-lo.
• Si ens pica una abella o una vespa: en el cas d’una abella, primer retirarem el fibló; llavors rentarem la zona i aplicarem fred i una pomada antiinflamatòria. En cas de múltiples picades o reacció al·lèrgica, s’ha d’acudir a urgències.

Les abelles de la mel és un conte Xavier Espadaler, disponible al lloc web de la Generalitat de Catalunya.


Per acabar amb una mica d’humor, us deixam la secció de ràdio Reflexiones del meñique – Las abejas dan más miedo que los toros de Luis Piedrahita. (9'04")